Fa pocs dies vam encetar nova estació i nou any, l’hivern encara que sembli el contrari, obre portes per a sortides, viatges i aventures amb moto.

(L’Article va ser escrit a finals de l’any passat, el que passa és que, per soques, entre una cosa i l’altra no el vam publicar al final. Disculpes, Eloi!)

Un nou article, una nova proposta musical.  El tema “one friend” de Keb’ Mo’, si mireu el videoclip al youtube, veureu que és en blanc i negre, els colors de Noruega durant l’hivern.

Aquest tema reflecteix els sentiments que percebo en aquests viatges: pau, tranquil·litat, soledat i a la vegada perill. La neu esmorteeix els sons i la neu sovint no ens deixa veure més enllà.

El Fjord Rally és una trobada de motos de dues rodes, ni sidecars, ni tricicles, ni quads. Els organitzadors l’anomenen la trobada més dura del món, és una trobada hivernal i infernal a la vegada. L’emplaçament d’aquesta trobada és a la cara sud de la glacera Jostedal, un indret màgic i espectacular de Noruega.

Per arribar a aquesta trobada és totalment imprescindible portar rodes de claus, molts trams de carretera són perfectes pistes de gel sense cap engruna de neu.

Cal circular amb molta, molta prudència i a baixa velocitat. Qualsevol imprevist per part nostra, d’un animal o un altre vehicle que perdi el control, pot ésser un accident greu o mortal.

Una vegada un motorista, o més ben dit una persona que circula amb moto, em va dir que havia anat al Fjordrally i que circulava a 120 km/h. Doncs una perfecta imprudència i falta de racionalitat. Si l’objectiu d’un viatge com aquest, és explicar que has circulat per carreteres gelades a 120 km/h, és que l’escala de valors està sota zero com les temperatures.

Fa anys que ens coneixem amb el Thomas i el Christian, ex-sidecaristes organitzadors del Fjord Rally. Ens vam conèixer a Noruega un gener molt abans d’existir aquesta trobada.

A la tercera edició del Fjord Rally vam decidir anar-hi amb una moto ben lleugera, no ens hi deixaven anar amb el nostre sidecar. Vam preparar la DRZ 400 que tenia aleshores, amb uns neumàtics de claus Mefo, oli al motor 5W-40 (per aguantar temperatures de -25ºC.), una visera del casc amb resistència, bateria de recanvi i l’equipatge just i indispensable.

El que més por em feia era conduir dues persones dalt de la moto, això dificulta molt més l’estabilitat i l’equilibri pel fet d‘elevar el pes del centre de gravetat de la moto.

Vam anar amb cotxe fins a Frederickshavn (Dinamarca), allà a dalt de  la moto agafaríem el ferri fins a Oslo on començaríem a circular. No veiem com anar des de Mataró fins a Dinamarca dues persones, dos neumàtics de recanvi de claus i l’equipatge, circulant amb una DRZ durant 2300 km.

Des d’Oslo fins a la trobada són uns 375 Km. que s’han de fer amb dues jornades obligades.  La primera parada la vam fer al càmping de Gol, circulàvem entre 40 i 60 km/h. La mateixa tensió d’aguantar l’equilibri feia que el fred no fos tan molest com quan circules amb sidecar.

A Borgund vam visitar l’església de fusta del s. XII, una de les poques que queden en el seu lloc original.

Vam continuar fins a Øvre Årdal, a la punta del Sognefjord on viu l’amic Sven. Estaríem un parell de dies amb ell abans d’anar cap a la trobada i aprofitaríem per fer una mica d’esquí nòrdic.

Ja és hora de continuar el viatge cap a la trobada, agafem un petit transbordador per creuar el Sogne fiord i enfilem direcció Gjerde.

Just arribar a l’hotel Jostedall, destí de la trobada, surt a rebre el Christian amb una forta abraçada. Ens diu que un assistent a la trobada ha tingut un accident greu. No és impossible arribar al Fjord Rally, però tampoc és fàcil.

L’endemà ens preparem per fer una visita guiada a una cova de gel sota la glacera Jostedal. Aquesta excursió només es pot realitzar a l’hivern i amb un guia expert. Hem de travessar un llac glaçat esquiant i entrar a la cova per un riu subterrani que durant l’hivern està totalment glaçat.

Estem dues hores i mitja esquiant fins a arribar a la cova. La cova és impressionant, davant nostre contemplem una gran sala amb el terra, sostre i parets de gel i una temperatura interior de -17ºC.

Estem molt contents d’haver arribat a la trobada, és la primera vegada que assisteix una moto amb dos passatgers. Tot i que circulem a una velocitat més lenta que les altres motos, el més important és arribar i gaudir del viatge i companyia dels assistents.

Eloi Esgleas