Has pensat en sortir de l’asfalt a la terra a l’estil dels seixanta i amb una moto que després et quedi guapa aparcada al centre de Barcelona? Potser desitjaries una Triumph Scrambler 1200.
L’any 1963 l’Steve McQueen, en el paper de Virgil Hilts, realitzava personalment el truc de saltar amb una Triumph TR6 Trophy modificada per a competició, i després protagonitzar persecucions camps a través (cross country en anglès). Aquest fet va passar a la història del cinema i de l’imaginari motociclista. Triumph, per la seva banda, sempre ha tendit a aconseguir que els seus models apareixin en pel·licules, incloent la saga de James Bond, i la pel·lícula Oficial i Cavaller. Així mateix, McQueen era fan de la marca. A més, la marca de Hickney ha apostat sovint per homentatjar a pilots i personalitats del motociclisme amb models especials (per exemple, la Bud Ekins o la Bond Edition).
Evidentment l’exèrcit Alemany de la segona guerra mundial no disposava habitualment de motos britàniques, sinó que solia adquirir BMW Motorrad i Zündapp (una marca ja desapareguda). Tot i que va disposar de molts models, (BMW R4, R52, R 35, etc…), la més icònica seria el sidecar tot-terreny R75. Llavors, per què a la pel·lícula es condueix una Triumph? Bé, era molt més lògic fer salts amb una moto de competició dels anys seixanta que entregava 46 cavalls que amb una BMW de 1938 que en tenia 14… sense parlar de la part cicle. A part d’això, després de la Segona Guerra Mundial era difícil localitzar vehicles alemanys originals, així que moltes vegades a les pel·lícules la BMW és substituïda per la Ural Russa, el sidecar. La raó d’això és que els contactes diplomàtics entre els règims de Hitler i Stalin de 1941 van incloure l’entrega de la patent de la motocicleta bavaresa amb sidecar BMW R71, la còpia russa de la qual és el nostre sidecar Ural amb el típic motor bòxer BMW refrigerat per aire, evolucionat mínimament fins als nostres dies. Per tant si l’objectiu és conduir una moto com les que es feien a mitjans de segle cal buscar a un altre lloc, en canvi, si voleu una cosa més moderna però d’aspecte clàssic, ens podem tornar a centrar en la present Triumph.
La base és la 1200 Scrambler actualitzada aquest any per, sí, ho heu endevinat, passar la normativa europea anticontaminació Euro 5. Es tracta d’una moto de 230 kg, amb motor que entrega 90 cavalls i un parell motor de 110Nm. Se subdivideix en dues versions segons si ens volem mantenir a la carretera i pistes fàcils o volem un trail més 50-50. la primera és la XC i la segona la XE. Totes dues convinen llandes de 21’’ i 17’’, però en el cas de la XE amb forquilla davantera de 47 mm, recorreguts de suspensió de 250mm, i altura del seient de 870mm. Amb aquestes cotes tant diferents entre una i altra, el comportament és necessàriament diferent i, tractant-se de la Scrambler XE estem parlant d’una moto que no és especialment assequible, però que és vista i acceptada com una de les motos d’estil clàssic més capaces del mercat a l’hora de sortir fora de l’asfalt.
En el cas de la edició limitada Steve McQueen, encara més preparada que mai. Qui aconsegueixi una de les 1000 unitats disponibles, comptarà de sèrie amb opcions que probablement ja haguera comprat posteriorment com les defenses de motor i de radiador, i els parafangs alts d’alumini. Tot el paquet ve pintat en el color verd competició, el típic color clàssic dels vehicles de carreres britànics, el que vindria a ser l’equivalent del vermell en la tradició italiana. Les lletres de la marca són en aquest cas en daurat. Pels 16900 euros que costa aquesta versió a l’estat espanyol (1000 € més que la XE de la que deriva), el comprador també s’endurà un certificat d’autenticitat firmat per la marca i pel fill de McQueen, el qual ha estat consultat pels dissenyadors.
Així doncs ja sabeu, ajusteu-vos el casc de trail d’aspecte vintage i la jaqueta de cuir que porteu a sobre de la vostra dessuadora de motoristes.cat, acabeu de pagar el cafè blanc pla d’especialitat al vostre barista de confiança, i apunteu la roda cap a la pista sense asfaltar més propera.
